El Efímero Santuario Verde: Parc Natural de S'Albufera de Mallorca

Mitjançant el Decret/1988 de 28 de gener, en aplicació de la Llei 15/1975, de 2 de maig, d'espais naturals, s'Albufera de Mallorca fou declarada Parc Natural. Aquesta declaració suposa el compliment d'un seguit de funcions, les quals són, fonamentalment; la conservació i restauració dels valors naturals i culturals: la potenciació de les activitats educatives, científiques i de contacte home-natura, i l'harmonització del Parc en el context socio-econòmic comarcal i de Mallorca.

S'Albufera és la zona humida més extensa i més important de les Balears. Es tracta d'un antic llac separat de la mar per una línia de dunes, que al llarg de segles -però sobretot en els dos darrers, per influència humana-
s'ha anat reblint de sediments, fins formar una extensa planura inundable. El Parc Natural empara .1646,5 ha, sobretot de prat (zona humida) però també de dunes.

S'Albufera té un origen molt antic, però ha variat en extensió i característiques segons els canvis en el nivell de la mar. Encara que podem descriure formacions de prat en aquesta zona de l'Era Terciària (18 millions d'anys enrera), l'actual zona humida es va formar fa menys de 100.000 anys, amb un cordó dunar del qual encara tenim testimonis en forma de turons arenosos poblats de pinar, (de sa Roca a ses Puntes). Les dunes marines actuals, de Can Picafort al Port d'Alcúdia, són més modernes, d'uns 10.000 anys d'edat. El clima és mediterrani, relativament humit amb relació al Pla de Mallorca.

L'Aigua
És la base de la riquesa biològica de s'Albufera. El fet que la major part del Parc Natural romangui inundat, o ben humit, una gran part de l'any, permet el creixement continuat de la vegetació, diversa segons la profunditat, la proximitat a la mar (per la sal), i el tipus de terreny. Les diverses plantes són aliment o refugi de moltes espècies d'animals, de les quals altres animals s'alimenten. La varietat d'organismes vius és, per tant, mot gran. S'Albufera és el conjunt d'ecosistemes amb més biodiversitat de les Balears. S'Albufera rep gran part de l'aigua que plou sobre 640 km2 de Mallorca gràcies als torrents i als ullals (afloraments d'aigües subterrànies). Les entrades a l'estiu d'aigua del mar no són importants en quantitat però afecten a la vegetació i a la fauna.

La Gestió del Parc
La gestió de s'Albufera correspon al Govern de les Illes Balears. Una Junta Rectora amb una àmplia representació social és el principal òrgan de participació i control del Parc.
Un equip multidisciplinar de la Conselleria de Medi Ambient i de l'IBANAT treballen dia a dia en tasques tan diverses com la gestió, l'educació ambiental, la informació als visitants, l'administració, el seguiment naturalístic, la vigilància, el manteniment i les feines agrícoles i ramaderes.
Un dels eixos prioritaris en la gestió del Parc és el manteniment de la quantitat i qualitat de l'aigua que discorre per llisers i canals. A tal efecte es draguen i seguen periòdicament els canals principals, es fan nets els malecons i es controlen els fluxos d'aigua mitjançant comportes. També s'analitzen mensualment diferents paràmetres fisicoquímics de les aigües.
Per a l'obertura d'aigües lliures i la diversificació d'hàbitats es fa servir el ramat. L'ús de vaques mallorquines és peça clau també per a la conservació d'aquesta raça autòctona. En alguns punts concrets s'utilitzen també els cavalls de la Camarga i els búfals asiàtics. Els resultats del control de la vegetació mitjançant pastures han estat espectaculars per a la biodiversitat del Parc.
Una altra actuació feta per a recuperar la biodiversitat ha estat la reintroducció d'espècies que havien desaparegut, com el gall faver i el bec vermell, que ja s'han fet habituals i crien a s'Albufera. També es controla la presència d'espècies invasores, perjudicials per a la flora i la fauna autòctona, com les tortugues de Florida, els moixos orats, les carpes i diverses plantes al·lòctones.
La gestió de s'Albufera no s'adreça només a la biodiversitat; un dels objectius és també mantenir i recuperar els usos tradicionals, com la pesca de l'anguila, el conreu d'arròs a sa Marjal, l'artesania de la canya i la bova...
Una peça bàsica per a la gestió de s'Albufera és el Programa de seguiment i recolzament a la recerca. Des del Parc es realitzen diverses activitats de seguiment (ornitològic, de vegetació, meteorològic,etc.). Però el parc natural de s'Albufera de Mallorca no és només obert a la ciència, està obert a la gent: els turistes, les famílies, els naturalistes, fotògrafs, escolars i tothom que vulgui gaudir de la natura. Per fer la visita més interessant i profitossa, es disposa d'un centre de recepció, una exposició permanent, un conjunt d'itineraris, aguaits, punts i torres d'observació, personal dedicat a la informació i l'educació, i publicacions en diverses llengües.
La implicació de les poblacions veïnes en el procés de conservació de s'Albufera és objecte d'atenció preferent. Els habitants de la comarca tenen preferència a l'hora de participar tant de les activitats de voluntariat com dels programes educatius del Parc.

Vegetació
La descripció biològica ha de començar per la vegetació, dominada pel canyet, la cesquera i la bova, herves gegants que viuen als terrenys inundats. Són molt importants les plantes que viuen submergides en els canals, llisers (petites llacunes) o sbore el prim (els terrenys normals de s'Albufera, secs a l'estiu i humits a l'hiverns). D'elles podem destacar l'herbei de fil i la cua de mart. A les zones més salobroses, entre altres, creixen el jonc i l'herba salada. Entre els arbres convé citar al poll blanc, l'om i el tamarell. La vegetació de les dunes és molt distinta, inclou espècies molt adaptades a les difícils condicions de l'arenal, com el lliri de mar i raríssimes, com l'endèmic peu de milà o el ginebró de fruit gran. Convé esmentar aquí la gran diversitat de fongs: 66 espècies; una d'elles, Psatyrella halofila, nova per a la ciència, va èsser descoberta a s'Albufera l'any 1992.

La Fauna
Quant a la fauna, destaca la riquesa de peixos (29 espècies, quasi totes d'origen marí), els més importants dels quals són: l'anguila i les llises. Entre els amfibis domina el granot, i entre els rèptils la serp d'aigua i la tortuga d'aigua. Els mamífers més abundants són els rosegadors (rates i ratolins) i les ratapinyades (8 espècies), amb rareses tals com el ratpenat de bosc.
La diversitat i importància dels invertebrats és molt important. Els grups més notables són les libèl·lules, els dípters (amb espècies úniques), les aranyes, els escarabats i, sobretot, les papallones nocturnes, de les quals es coneixen més de 300 espècies.
Però el grup d'animals més famós i més apreciat és el dels aucells. Les aus que viatgen fàcilment entre maresmes separades per cents o milers de km, hi troben menjar i refugi.
Els distints ambients (secs o inundats de profunditat i vegetació distints), tots ells molt productius, permeten la vida d'una gran varietat d'espècies. A s'Albufera s'han observat fins ara 271 espècies, més de les dues terceres parts de totes les espècies d'aucells de les Balears.
Son 61 les espècies reproductores habituals al Parc, entre las quals convé distinguir les sedentàries (que s'hi mantenen tot l'any) i les estivals (que migren cap al sud acabada la cria). Un tercer grup són les espècies d'hivernants, que venen del nord per passar els mesos més freds. Hi ha els grans esbarts d'ànneres (cullerots, cel·les, moretons, siuladors...), agrons de distintes espècies, estornells...
Comptant sols les grans aus, arriben a ser més de 10.000 les que hivernen a s'Albufera. Les espècies que visiten el Parc al curs dels seus viatges, però que hi fan estades de pocs dies, són els migrants. Esmentem entre elles les cel·les blanques, molts limícoles, oronelles,... Un darrer grup són els divagants, de presència gairebé ocasional com les grues i els ibis negres.

Bibliografia aconsellable: Ruta dels espais naturals a Mallorca i S'Albufera: Guia de Passeig
Enllaços d'interès:
Parc Natural de s'Albufera de Mallorca