domingo, 11 de agosto de 2013

La Milana


Una espècie amenaçada a nivell mundial

La milana (Milvus milvus) és un au rapinyaire de grandària mitjancera, caracteritzada pel seu color rogenc, les seves llargues ales marcades amb àrees blanquinoses i sobretot per la seva coa, també llarga i notablement escotada. La seva gran superfície alar i la llarga coa li confereixen unes bones condicions per al planeig, un tipus de vol energèticament econòmic i que és utilitzat generalment per tots els rapinyaires que s'alimenten d'animals morts o malalts.



Distribució mundial de la Milana

La seva distribució mundial està restringida a certes àrees europees, petites zones del nord d'Àfrica i algunes illes del Atlàntic. A les Balears se troba a Mallorca i Menorca, on nidifica a zones boscoses i se desplaça àrees obertes per alimentar-se. 


En vermell: Àrea de Cria
En lila: Àrea d'Hivernada
En Rosa: Població sedentària










A Mallorca corre perill d'extingir-se

Fa cinquanta anys, la milana (Milvus milvus) era un rapinyaire freqüent a tota Mallorca, i els pagesos de certa edat el recorden perfectament.  Sense dades actuals de quina és la seva població, l’any 1992 s’avaluà en només 20-25 parelles, i en aquests moments la xifra podria ser inferior. La seva àrea de distribució, que un temps degué ocupar tota Mallorca, se limita actualment a certes àrees de la Serra de Tramuntana.


Factors que amenacen la seva conservació

Les causes que han portat aquesta espècie fins al llindar de l’extinció a Mallorca són, fonamentalment, aquestes:

- La caça furtiva ha estat fins fa ben poc una de les principals causes de mortalitat de l’espècie, si bé sembla que avui els sectors cinegètics comencen a estar  conscienciats de la necessitat de protegir la milana i els altres rapinyaires.

- L’enverinament pel consum d'esques destinades al control de predadors, que se practica il·legalment a certs vedats de caça, moltes vegades afecta la milana i altres espècies que s'alimenten de cadàvers d'animals.

- L’electrocució en algunes esteses elèctriques d’alta tensió que discorren per l’hàbitat de la milana, i que no estan correctament aïllades per evitar la mort de gran aucells, és una de les principals causes de mort no natural d’aquest rapinyaire.

- La destrucció o alteració del seu hàbitat (per tales, incendis, urbanitzacions, obertura de camins, trànsit de vehicles o persones) és avui segurament el més greu problema conservacionista de l’espècie. Aquesta situació se veu agreujada tenint en compte que tota la població mallorquina se concentra per a nidificar en poques zones relativament reduïdes, l’alteració de les quals podria suposar la desaparició de la milana a Mallorca.


Què fa el GOB per a la seva conservació?
Des de fa alguns anys es treballa per evitar l'extinció de la milana a Mallorca. Les accions fonamentals que es duen a terme són:

  • Localització i recompte de la població nidificant.
  • Seguiment de la població durant l'hivern.
  • Marcatge i radioseguiment d'alguns exemplars
  • Aport suplementari d'aliment en determinats llocs.
  • Edició i distribució de material informatiu.
  • Realització de xerrades a escolars i altres sectors socials.
  • Reunions amb colectius relacionats amb la milana i el seu hàbitat.

En un intent d’evitar la desaparició de les darreres milanes de Mallorca, el GOB ha enviat un fullet a Ajuntaments, entitats excursionistes, societats de caçadors i altres entitats de la Serra de Tramuntana, ja que la conscienciació de la població és una passa fonamental en la conservació del patrimoni natural.

Paral·lelament, el GOB segueix amb la seva campanya per aconseguir la declaració del Parc Natural de la Serra de Tramuntana, l’espai natural més gran de Mallorca i on, a més de la milana, viuen altres espècies amenaçades i fins i tot espècies úniques en el món.

Enlaces:
http://blogs.20minutos.es/cronicaverde/2010/01/05/la-milana-bonita-va-craaneo/ 
http://www.webverd.com/milana.htm 
http://milanamallorca.blogspot.com.es/ 
http://www.gobmallorca.com/milana/