Parc Natural de Sa Dragonera

Sa Dragonera va ser adquirida pel Consell de Mallorca l'any 1987, i declarada Parc Natural pel Decret 7/1995 del Govern de les Illes Balears. Consell i Govern en comparteixen la gestió. El parc comprèn les illes de Sa Dragonera (276 ha), Es Pantaleu (2,4 ha) i Sa Mitjana (0,3 ha). A més, existeix una zona d'influència marina on el personal del Parc duu a terme tasques de vigilància i seguiment.

El medi físic

L'illa de Sa Dragonera és una prolongació de la Serra de Tramuntana. Emergeix a l'extrem sud-oest de l'illa de Mallorca i està separada d'aquesta pel Canal des Freu amb uns 780 metres d'amplària. És l'illot més gran de Mallorca, amb una longitud màxima de 3,7 km entre el Cap de Tramuntana i el Cap de Llebeig. 

L'illa presenta un relleu acusta, que cau al ponent abruptament cap a la mar en espectaculars penya-segats verticals. La costa de llevant descendeix de forma més progressiva formant caletes estretes i el portet natural de Cala Lladó. El Puig del Far Vell (na Popi) amb els seus 353 m és el punt més elevat de Dragonera; es Puig des Aucells (311 m) i es Més Alt (145 m) són altres cotes significatives.

Sa Dragonera està formada per materials calcaris. La naturalesa calcària de les roques ha motivat l'existència de diverses formacions càrstiques, como coves i avencs, de profunditat notable.

El clima de la zona és mediterrani semiàrid, amb una temperatura mitjana entre els 17ºC i 18ºC i una pluviositat mitjana anual de 350 mm. Les pluges més intenses tenen lloc entre setembre i desembre. La deficiència hídrica del sòl es fa rellevant entre maig i agost.

La flora i vegetació

La vegetació de Dragonera la conformen comunitats mediterrànies termòfiles, principalment garrigues. Alguns arbusts característics d'aquesta vegetació són les grans lletreres, l'aladern de fulla estreta i l'olivella.

Temps enrere el pinar ocupava una gran extensió, però als anys 30 va ésser estassat per part dels propietaris de l'illa. El que avui dia no es tallin pins ha propiciat que aquesta formació estigui ara en procés d'expansió.

Els penyals, són hàbitats extremadament importants quant a l'originalitat i riquesa florística de les Illes Balears. Molts endemismes són exclusius dels replans i fisures dels penyals, dels roquissars, les cingleres, les rossagueres i els pedruscalls. Les plantes que viuen a aquests ambients reben el nom de plantes rupícoles. Bona part de les espècies que hi trobam han fet d'aquests llocs uns veritables refugis on no sofreixen la pressió dels herbívors; si no existissin ovelles, i sobretot, cabres, veuríem que, amb el pas del temps, algunes es convertirien en plantes relativament freqüents a terra.

Alguns exemples de flors vistoses són la col borda, la maçanella i la violeta de penyal, que no és una violàcia com podria indicar el nom popular sinó que pertany a la família de les mongetes i altres llegums. 

S'hi poden veure individus penjats de garballó a aquestes parets. La planta es devia estendre antigament per bona part de l'illa, però la pressió que va sofrir durant anys en què era cercada pel seu ús artesà la fa ara exclusiva dels penya-segats.

Als penyals també hi podreu destriar unes grans taques blanques i carabasses. Aquestes no són més que líquens (organismes vegetals formats per la simbiosi d'una alga i un fong) que sobreviuen a aquestes roques, sense necessitar terra, gràcies a l'energia lumínica del sol i l'aigua de pluja o de la rosada que els aporta substàncies minerals dissoltes.

La zona rocallosa més litoral està colonitzada per platnes adaptades als vents carregats de sal provinents de la mara. Les saladines, el fonoll marí i els coixinets de monja són abundosos a la franja propera a la zona d'influència dels esquitxos de les ones.

També s'hi poden observar plantes d'estratègia més ruderal (adaptades a pertorbacions ambientals elevades) als voltants de les construccions humanes, camins i camps de conreus de secà.

La fauna

Les colònies d'aus marines i els rapinyaires són els aucells que més contribueixen a caracteritzar faunísticament l'ecosistema. Per la seva situació geogràfica privilegiada, sa Dragonera es també un punt estratègic singular durant la migració autumnal dels aucells.

D'entre les aus marines destaquen les colònies de gavina roja, baldritja, virot, corbmarí i noneta. La colònia de gavina vulgar és especialment elevada i ha estat objecte d'un control demogràfic des de l'any 1989 a causa de la forta incidència que té l'augment de les seves poblacions sobre altres aus.

A sa Dragonera es troba la major colónia actualment existent de falcó marí. L'àguila peixatera criava temps enrere, i actualment es pot observar amb certa freqüència pescant als voltants de l'illa.

Altres elements no menys significatius de la fauna de Dragonera són la densa població de sargantana de les Balears (amb una subespècie endèmica de l'illa) i la presència de crustacis cecs i cavernícoles, que han pogut mantenir-se aïllats a les aigües d'una cavitat relativament fonda a la qual s'accedeix per terra.

L'entorn marí

És d'un elevat valor per la varietat i la riquesa dels seus fons. S'han descrit vuit ecosistemes on destaques les comunitats coral·lígenes, precoral·lígenes i les praderes de Posidonia oceànica que s'estenen al llarg del canal que separa Dragonera de Mallorca.

S'han detectat 114 espècies d'invertebrats, amb una àmplia representació del grup dels mol·luscs i dels crustacis, i 100 espècies de peixos de les quals 20 són escasses o ocasionals.

El dofí comú i les tortugues marines són espècies de vertebrats freqüents a aquestes aigües.

Temps enrere, almenys fins al primer terç de segle, era possible trobar-hi un mamífer marí de la família de les foques, anomenat popularment vellmarí. Aquest animal s'ha extingit a les Illes Balears; la seva presència a Dragonera està documentada i es reflecteix a algun topònim de l'illa (cova del vellmarí).

L'illa des Pantaleu

Està situada entre Sant Elm i sa Dragonera, molt a prop de la costa de Mallorca. És un illot de petita extensió (2,5 ha), relleu suau (26 m d'alçada màxima) i forma arrodonida. Cobert de vegetació litoral halòfila i de garriga, acull la major colònia de virots de Mallorca.

Conservació i amenaces

La protecció efectiva de la zona del Parc Natural de Sa Dragonera demana que el seu maneig amb vista a la conservació no quedi reduït a una simple declaració i s'hi dediquin pressupost i esforços per organitzar el parc.

El Grup Ornitològic Balear (GOB) realitza cada any campanyes de censat i d'anellament d'aucells.

Els incendis són, a una zona tan seca, una amenaça evident.

 

 

Enlaces:
http://www.conselldemallorca.net/dragonera/index.php
http://www.damosunavuelta.es/2010/09/senderismo-en-mallorca-i-parc-natural-de-sa-dragonera/
http://www.mallorcaweb.com/reportajes/espacios-naturales/sa-dragonera/15/#inicicont

Bibliografia:
Ruta dels Parcs i Espais Naturals a Mallorca

Los saberes de la naturaleza

Ni el poder económico, ni social, ni político, ni judicial…no hay nada que pueda enfrentarse al poder de la Naturaleza. Lo pongo en mayúsculas porque lo merece, el resto son poderes vanos y efímeros que intentan dominar el modo de vida (y lo consiguen) de casi todo tipo de sociedades. Cuando estalla la Naturaleza, volvemos a lo que realmente somos: pequeñas anécdotas que intentan vivir como protagonistas de todo.

La naturaleza es sabia, así que este nuevo apartado estará dedicado a la historia y al reconocimiento que, a través de las más antiguas civilizaciones, se ha hecho al poder de la Naturaleza, así como aquellos acontecimientos que han causado, causan y seguirán causando que nuestro planeta, tal y como lo conocemos sea y siga siendo único, irreemplazable...

  

 

La Milana

Una espècie amenaçada a nivell mundial

La milana (Milvus milvus) és un au rapinyaire de grandària mitjancera, caracteritzada pel seu color rogenc, les seves llargues ales marcades amb àrees blanquinoses i sobretot per la seva coa, també llarga i notablement escotada. La seva gran superfície alar i la llarga coa li confereixen unes bones condicions per al planeig, un tipus de vol energèticament econòmic i que és utilitzat generalment per tots els rapinyaires que s'alimenten d'animals morts o malalts.

Distribució mundial de la Milana

La seva distribució mundial està restringida a certes àrees europees, petites zones del nord d'Àfrica i algunes illes del Atlàntic. A les Balears se troba a Mallorca i Menorca, on nidifica a zones boscoses i se desplaça àrees obertes per alimentar-se. 

En vermell: Àrea de Cria
En lila: Àrea d'Hivernada
En Rosa: Població sedentària

A Mallorca corre perill d'extingir-se

Fa cinquanta anys, la milana (Milvus milvus) era un rapinyaire freqüent a tota Mallorca, i els pagesos de certa edat el recorden perfectament.  Sense dades actuals de quina és la seva població, l’any 1992 s’avaluà en només 20-25 parelles, i en aquests moments la xifra podria ser inferior. La seva àrea de distribució, que un temps degué ocupar tota Mallorca, se limita actualment a certes àrees de la Serra de Tramuntana.

Factors que amenacen la seva conservació

Les causes que han portat aquesta espècie fins al llindar de l’extinció a Mallorca són, fonamentalment, aquestes:

- La caça furtiva ha estat fins fa ben poc una de les principals causes de mortalitat de l’espècie, si bé sembla que avui els sectors cinegètics comencen a estar  conscienciats de la necessitat de protegir la milana i els altres rapinyaires.

- L’enverinament pel consum d'esques destinades al control de predadors, que se practica il·legalment a certs vedats de caça, moltes vegades afecta la milana i altres espècies que s'alimenten de cadàvers d'animals.

- L’electrocució en algunes esteses elèctriques d’alta tensió que discorren per l’hàbitat de la milana, i que no estan correctament aïllades per evitar la mort de gran aucells, és una de les principals causes de mort no natural d’aquest rapinyaire.

- La destrucció o alteració del seu hàbitat (per tales, incendis, urbanitzacions, obertura de camins, trànsit de vehicles o persones) és avui segurament el més greu problema conservacionista de l’espècie. Aquesta situació se veu agreujada tenint en compte que tota la població mallorquina se concentra per a nidificar en poques zones relativament reduïdes, l’alteració de les quals podria suposar la desaparició de la milana a Mallorca.

Què fa el GOB per a la seva conservació?

Des de fa alguns anys es treballa per evitar l'extinció de la milana a Mallorca. Les accions fonamentals que es duen a terme són:

• Localització i recompte de la població nidificant.

• Seguiment de la població durant l'hivern.

• Marcatge i radioseguiment d'alguns exemplars

• Aport suplementari d'aliment en determinats llocs.

• Edició i distribució de material informatiu.

• Realització de xerrades a escolars i altres sectors socials.

• Reunions amb colectius relacionats amb la milana i el seu hàbitat.

En un intent d’evitar la desaparició de les darreres milanes de Mallorca, el GOB ha enviat un fullet a Ajuntaments, entitats excursionistes, societats de caçadors i altres entitats de la Serra de Tramuntana, ja que la conscienciació de la població és una passa fonamental en la conservació del patrimoni natural.

Paral·lelament, el GOB segueix amb la seva campanya per aconseguir la declaració del Parc Natural de la Serra de Tramuntana, l’espai natural més gran de Mallorca i on, a més de la milana, viuen altres espècies amenaçades i fins i tot espècies úniques en el món.

Enlaces:
http://blogs.20minutos.es/cronicaverde/2010/01/05/la-milana-bonita-va-craaneo/ 
http://www.webverd.com/milana.htm 
http://milanamallorca.blogspot.com.es/ 
http://www.gobmallorca.com/milana/ 
 

Excursiones y paseos "A la pata coja"

CALENDARIO DE EXCURSIONES 

INVIERNO-PRIMAVERA 2013

     

     10/02/2013     Misterios de Lluch
     24/02/2013     La Trapa

     31/03/2013     S'Arenalet des Verger

     14/04/2013     Puig de Maria    

              

Como hasta ahora montaré los eventos, con antelación, con los detalles de la excursión y cada uno de vosotros recibiréis invitación. Por supuesto, sigo contando con vuestra colaboración y sugerencias en cuanto a excursiones o cualquier otra cosa que pueda ayudar al funcionamiento del grupo.

En mente, como propuesta, siguen la visita de la Reserva de Puig de Galatzó o un paseo en barca desde Sant Elm hasta la isla de Dragonera para recorrer el itinerario del “Més alt i el Faro vell de Na Popi”.

Seguimos con nuestra andadura, aún con los altibajos  (y no me refiero a las excursiones), cambios de fecha, inclemencias del tiempo y otros  posibles contratiempos y/o efectos secundarios que os puedan causar (o ya os hayan causado) y ruego disculpéis. En el camino espero que nos encontremos...

La Trapa

L'any 1980 el GOB, preocupat per la manca d'espais públics i per una possible parcel·lació de la finca, adquirí La Trapa a la família Casasayas. El procés de compra va esser llarg (durà fins l'any 1990) i ajuntà els esforços de centenars de persones, col·lectius i entitats. D'aquesta manera i mitjançant una subscripció popular, la celebració de subhastes d'obres d'art, exposicions, concerts, loteria i d'altres iniciatives en benefici de La Trapa, va esser possible fer front als pagaments i aconseguir la protecció definitiva d'un dels més encisadors racons de la Serra de Tramuntana. Entre el conjunt d'institucions que col·laboren econòmicament destaquen la World Wildlife Fund (WWF), la Schweizerisches Ladeskomitee Für Vogelschutz, la International Union for Conservation of Natural Resources (UICN), la World Monuments Fund i, molt especialment, la Frankfurt Zoological Society, que, a més de col·laborar en la compra, continua donant suport econòmic a la gestió de la Reserva Natural de La Trapa.

Gestió i conservació

Des de l'any 1980, el GOB ha duit a terme feines de manteniment i restauració de La Trapa: millora del camí d'accés, neteja de les mines i canaletes, restauració de marjades..., així mateix en aquells primers anys s'encetà la restauració de l'antic monestir: s'acondicionaren la caseta dels forns i la part principal de la casa. Totes aquestes tasques, les varen fer possibles els voluntaris i diversos camps de treball.

Des de l'any 1993, gràcies a l'ajut inicial del programa LEADER, s'ha consolidat la gestió i el manteniment de la finca. S'està treballant en la restauració arquitectònica (cases, molí de sang, marges, safareig...), la recuperació agrícola i ramadera (sembra de pastura i fruiters, ús de ramat per al control de la vegetació...), la recuperació forestal i la prevenció d'incendis, l'educació ambiental (visites amb escolars i altres grups, publicacions divulgatives...), el manteniment, l'atenció als visitants, el voluntariat, etc.

Ara, i gràcies a un conveni signat amb el Consell Insular de Mallorca, es pretén dur a terme la restauració de l'antic monestir mitjançant la creació d'una escola-taller. Les cases esdevendran un refugi de muntanya, amb instal·lacions per a l'educació ambiental i per a la investigació naturalística.

L'ús públic i l'educació ambiental

La Trapa és una de les excursions més tradicionals i populars que es realitzen a Mallorca. Cada any és visitada per unes 10.000 persones. Un dels objectius del GOB és precisament que La Trapa sigui un espai obert a tots els excursionistes que vulguin gaudir de la natura i el paisatge; també s'ofereix la possibilitat d'acampar-hi.

Amb el pas dels anys, s'ha anat incrementant l'ús educatiu de La Trapa: visites d'escolars i altres grups, realització de cursets de natura, camps de treball, seminaris d'educació ambiental, programes de voluntariat, publicacions divulgatives, etc. Des del curs 997/98, gràcies a la col·laboració de l'Obra Social i Cultural de "Sa Nostra", es du a terme un nou programa educatiu adreçat als escolars de tota Mallorca. S'ofereix material didàctic als ensenyants i activitats per als grups d'escolars, perquè puguin conèixer el patrimoni arquitectònic i natural de La Trapa, així com participar en la recuperació forestal de la finca.

Situació i Característiques

La Trapa és una finca de 104 quarterades (75 hectàrees), situada a l'extrem sud-oest de la Serra de Tramuntana, just en front de l'illa de Sa Dragonera. Dista 40 km de Palma, uns 6 km de S'Arracó i 3 km de Sant Elm.

La propietat de La Trapa està formada per dues valls orientades cap a ponent, que acaben en uns penyals damunt la mar, i una petita serralada interior.

Pertany al municipi d'Andratx, el menys plujós de la Serra i un dels més àrids de Mallorca. La temperatura mitjana anual de La Trapa és de 17ºC; les precipitacions anuals, de 400 a 500 mm, molt baixes, igual que l'índex d'humitat, d'un 67%

Aquests factors condicionen un paisatge àrid i esquerp, accentuat pels diversos incendis que ha sofert La Trapa al llarg de la seva història. Amb aquest entorn contrasten les marjades verdes i fèrtils que cobreixen una de les dues valls de la finca, sobre les quals se situen les cases de La Trapa,  l'antic monestir trapenc.

Els relleus de La Trapa

Com tota la Serra de Tramuntana, els relleus de la Trapa varen ser formats fa uns setze milions d'anys per l'orogènia alpina (un període de plegament de l'escorça terrestre que originà serralades com els Pirineus, els Alps o l'Himalaia). Els plegaments de La Trapa estan orientats cap al nord-oest.

A La Trapa hi són presents els materials més representatius de la Serra: des de la mar fins a la base dels penya-segats afloren argiles i guixos del Triàssic superior (formats fa uns 200 milions d'anys). Aquesta seqüència es repeteix més amunt, fins als Puntals de La Trapa, de 460 m, fruit d'una estructura plegada, vergent al NW, de la qual la vall és el fons d'un sinclinal asimètric. Enmig, al fons de la vall, trobam dipòsits margo-arenosos de gran importància: són els dipòsits miocènics que formen les terres conrables de La Trapa.

La coberta vegetal

El paisatge vegetal de La Trapa està conformat en la seva major part per dues comunitats botàniques: la garriga d'ullastr i la garriga de romaní i xiprell.

La garriga d'ullastre es l'associació vegetal més important de la zona. És una formació alta i atapeïda on dominen els abusts de fulla perenne i dura, adaptada a la sequedat, com l'ullastre, l'aladern de fulla estreta, la ginesta borda, la mata i el garballó.

La garriga de romaní i xiprell és baixa i densa, hi dominen les espècies poca alçada i de fulla allargada i prima, com el romaní, el xiprell, l'albada i la gatova. També hi podem trobar certes orquídees (gallets petits, mosques negres, caputixna, mosques d'ase, mosques grosses...). Aquesta formació ocupa sobretot les àrees més degradades, bàsicament a causa d'incendis.

Els pins són la cobertura arbòria pròpia de les dues garrigues, però l'incendi de l'any 1994 va causar la desaparició quasi total del pinar. La seva recuperació natural avança de forma satisfactòria, encara que té en les cabres orades el seu principal enemic.

De l'alzinar, que potser en temps ocupà una major extensió, avui en resten només algunes alzines prop de les cases i dins els comellars.

Les altres comunitats vegetals de La Trapa ocupen extensions molt menors. Es desenvolupen a llocs on hi ha unes condicions ambientals especials, com la proximitat a la mar, la humitat o la manca de sol.

Una d'aquestes formacions és el carritxar, present al vessant del puig de La Trapa. Està dominat pel carritx i també s'hi troba l'aritja de muntanya, la ceba marina i la rapa blava.

A les zones més altes i ventoses apereixen els coixinets, acompanyats per l'estepa joana, la lletrera borda i el card negre.

El litoral rocos està poblat per una vegetació baixa i poc densa, on destaca la comunitat de saladines, fonoll marí i fonollassa marina.

Als grans espadats costaners es troba una singular aliança d'espècies endèmiques de les Balears, entre les quals destaquen la col de penya, la maçanella i la violeta de penyal. En canvi, als espadats de l'interior, secs i assolellats, hi podem trobar una vegetació ben diferent, amb espècies com la falzia, la morella roquera i la figuera borda.

Els ocells

A La Trapa han estat observades unes 80 espècies d'ocells, de les quals hi nidifiquen gairebé la meitat.

Destaquen pel seu interès les aus dels penya-segats costaners. El falcó marí manté als espadats una petita colònia de cria, mentre la baldritxa, subespècie endèmica de les Balears, té a una cova marina de La Trapa el seu major nucli de cria conegut a nivell mundial. D'altra banda, espècies tan interessants com l'àguila peixetera, la gavina de bec vermell i el corb marí són visitants comuns d'aquesta zona.

Als penya-segats interiors és freqüent observar algunes espècies de rapinyaires, com el xoriguer, el falcó, l'esparver i, molt excepcionalment, el voltor. També la petita oronella de penyal és un habitant d'aquests ambients.

A la garriga és on viu un major nombre d'ocells. Els més freqüents són la pàssera, la cadernera, el gafarró, el ferrerico, el vitrac, el busqueret d'abatzer, el menja mosques, el pinsà, el puput, la perdiu, el tudó i la tórtera, a més del xorrec o busqueret coa-llarga, espècie endèmica de les illes mediterrànies.

La importancia de La Trapa per a la conservació dels ocells ha estat reconeguda amb la seva declaració com a ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus). A més d'un lloc important per a la nidificació, és també, per la seva localització, un enclau fonamental per al descans de les aus migratòries. Per tots aquests motius, el GOB va promoure la seva declaració com a Refugi de Caça, en va ser el primer de Balears. La Trapa també es una Reserva Natural Eurel (xarxa europea de reserves d'iniciativa privada), una de les primeres de tot l'Estat.

Altres animals

Dels altres grups d'animals vertebrats hi són presents amfibis com el granot i el calàpet, rèptils com el dragó i la serp de garriga, i mamífers com el conill, l'eriçó, el ratolí de rostoll, la rata negra, el mart, el mostel i la geneta. Tots ells són animals difícils d'observar.

No passa el mateix amb les cabres orades, procedents de guardes domèstiques i esdevingudes silvestres, que són molt abundants. Si bé la població de cabres de la Serra suposa una part important de la dieta dels voltors, a La Trapa (i a molt d'altres llocs) les cabres són una greu amenaça per a la conservació de les comunitats vegetals i per a la recuperació de les zones cremades.    

        

 

 

 

 

 

 

 

Bibliografia: Guia de passeig de La Trapa
Fotografies: Kenshinja Koshinage Uraken