La Trapa

L'any 1980 el GOB, preocupat per la manca d'espais públics i per una possible parcel·lació de la finca, adquirí La Trapa a la família Casasayas. El procés de compra va esser llarg (durà fins l'any 1990) i ajuntà els esforços de centenars de persones, col·lectius i entitats. D'aquesta manera i mitjançant una subscripció popular, la celebració de subhastes d'obres d'art, exposicions, concerts, loteria i d'altres iniciatives en benefici de La Trapa, va esser possible fer front als pagaments i aconseguir la protecció definitiva d'un dels més encisadors racons de la Serra de Tramuntana. Entre el conjunt d'institucions que col·laboren econòmicament destaquen la World Wildlife Fund (WWF), la Schweizerisches Ladeskomitee Für Vogelschutz, la International Union for Conservation of Natural Resources (UICN), la World Monuments Fund i, molt especialment, la Frankfurt Zoological Society, que, a més de col·laborar en la compra, continua donant suport econòmic a la gestió de la Reserva Natural de La Trapa.

Gestió i conservació

Des de l'any 1980, el GOB ha duit a terme feines de manteniment i restauració de La Trapa: millora del camí d'accés, neteja de les mines i canaletes, restauració de marjades..., així mateix en aquells primers anys s'encetà la restauració de l'antic monestir: s'acondicionaren la caseta dels forns i la part principal de la casa. Totes aquestes tasques, les varen fer possibles els voluntaris i diversos camps de treball.

Des de l'any 1993, gràcies a l'ajut inicial del programa LEADER, s'ha consolidat la gestió i el manteniment de la finca. S'està treballant en la restauració arquitectònica (cases, molí de sang, marges, safareig...), la recuperació agrícola i ramadera (sembra de pastura i fruiters, ús de ramat per al control de la vegetació...), la recuperació forestal i la prevenció d'incendis, l'educació ambiental (visites amb escolars i altres grups, publicacions divulgatives...), el manteniment, l'atenció als visitants, el voluntariat, etc.

Ara, i gràcies a un conveni signat amb el Consell Insular de Mallorca, es pretén dur a terme la restauració de l'antic monestir mitjançant la creació d'una escola-taller. Les cases esdevendran un refugi de muntanya, amb instal·lacions per a l'educació ambiental i per a la investigació naturalística.

L'ús públic i l'educació ambiental

La Trapa és una de les excursions més tradicionals i populars que es realitzen a Mallorca. Cada any és visitada per unes 10.000 persones. Un dels objectius del GOB és precisament que La Trapa sigui un espai obert a tots els excursionistes que vulguin gaudir de la natura i el paisatge; també s'ofereix la possibilitat d'acampar-hi.

Amb el pas dels anys, s'ha anat incrementant l'ús educatiu de La Trapa: visites d'escolars i altres grups, realització de cursets de natura, camps de treball, seminaris d'educació ambiental, programes de voluntariat, publicacions divulgatives, etc. Des del curs 997/98, gràcies a la col·laboració de l'Obra Social i Cultural de "Sa Nostra", es du a terme un nou programa educatiu adreçat als escolars de tota Mallorca. S'ofereix material didàctic als ensenyants i activitats per als grups d'escolars, perquè puguin conèixer el patrimoni arquitectònic i natural de La Trapa, així com participar en la recuperació forestal de la finca.

Situació i Característiques

La Trapa és una finca de 104 quarterades (75 hectàrees), situada a l'extrem sud-oest de la Serra de Tramuntana, just en front de l'illa de Sa Dragonera. Dista 40 km de Palma, uns 6 km de S'Arracó i 3 km de Sant Elm.

La propietat de La Trapa està formada per dues valls orientades cap a ponent, que acaben en uns penyals damunt la mar, i una petita serralada interior.

Pertany al municipi d'Andratx, el menys plujós de la Serra i un dels més àrids de Mallorca. La temperatura mitjana anual de La Trapa és de 17ºC; les precipitacions anuals, de 400 a 500 mm, molt baixes, igual que l'índex d'humitat, d'un 67%

Aquests factors condicionen un paisatge àrid i esquerp, accentuat pels diversos incendis que ha sofert La Trapa al llarg de la seva història. Amb aquest entorn contrasten les marjades verdes i fèrtils que cobreixen una de les dues valls de la finca, sobre les quals se situen les cases de La Trapa,  l'antic monestir trapenc.

Els relleus de La Trapa

Com tota la Serra de Tramuntana, els relleus de la Trapa varen ser formats fa uns setze milions d'anys per l'orogènia alpina (un període de plegament de l'escorça terrestre que originà serralades com els Pirineus, els Alps o l'Himalaia). Els plegaments de La Trapa estan orientats cap al nord-oest.

A La Trapa hi són presents els materials més representatius de la Serra: des de la mar fins a la base dels penya-segats afloren argiles i guixos del Triàssic superior (formats fa uns 200 milions d'anys). Aquesta seqüència es repeteix més amunt, fins als Puntals de La Trapa, de 460 m, fruit d'una estructura plegada, vergent al NW, de la qual la vall és el fons d'un sinclinal asimètric. Enmig, al fons de la vall, trobam dipòsits margo-arenosos de gran importància: són els dipòsits miocènics que formen les terres conrables de La Trapa.

La coberta vegetal

El paisatge vegetal de La Trapa està conformat en la seva major part per dues comunitats botàniques: la garriga d'ullastr i la garriga de romaní i xiprell.

La garriga d'ullastre es l'associació vegetal més important de la zona. És una formació alta i atapeïda on dominen els abusts de fulla perenne i dura, adaptada a la sequedat, com l'ullastre, l'aladern de fulla estreta, la ginesta borda, la mata i el garballó.

La garriga de romaní i xiprell és baixa i densa, hi dominen les espècies poca alçada i de fulla allargada i prima, com el romaní, el xiprell, l'albada i la gatova. També hi podem trobar certes orquídees (gallets petits, mosques negres, caputixna, mosques d'ase, mosques grosses...). Aquesta formació ocupa sobretot les àrees més degradades, bàsicament a causa d'incendis.

Els pins són la cobertura arbòria pròpia de les dues garrigues, però l'incendi de l'any 1994 va causar la desaparició quasi total del pinar. La seva recuperació natural avança de forma satisfactòria, encara que té en les cabres orades el seu principal enemic.

De l'alzinar, que potser en temps ocupà una major extensió, avui en resten només algunes alzines prop de les cases i dins els comellars.

Les altres comunitats vegetals de La Trapa ocupen extensions molt menors. Es desenvolupen a llocs on hi ha unes condicions ambientals especials, com la proximitat a la mar, la humitat o la manca de sol.

Una d'aquestes formacions és el carritxar, present al vessant del puig de La Trapa. Està dominat pel carritx i també s'hi troba l'aritja de muntanya, la ceba marina i la rapa blava.

A les zones més altes i ventoses apereixen els coixinets, acompanyats per l'estepa joana, la lletrera borda i el card negre.

El litoral rocos està poblat per una vegetació baixa i poc densa, on destaca la comunitat de saladines, fonoll marí i fonollassa marina.

Als grans espadats costaners es troba una singular aliança d'espècies endèmiques de les Balears, entre les quals destaquen la col de penya, la maçanella i la violeta de penyal. En canvi, als espadats de l'interior, secs i assolellats, hi podem trobar una vegetació ben diferent, amb espècies com la falzia, la morella roquera i la figuera borda.

Els ocells

A La Trapa han estat observades unes 80 espècies d'ocells, de les quals hi nidifiquen gairebé la meitat.

Destaquen pel seu interès les aus dels penya-segats costaners. El falcó marí manté als espadats una petita colònia de cria, mentre la baldritxa, subespècie endèmica de les Balears, té a una cova marina de La Trapa el seu major nucli de cria conegut a nivell mundial. D'altra banda, espècies tan interessants com l'àguila peixetera, la gavina de bec vermell i el corb marí són visitants comuns d'aquesta zona.

Als penya-segats interiors és freqüent observar algunes espècies de rapinyaires, com el xoriguer, el falcó, l'esparver i, molt excepcionalment, el voltor. També la petita oronella de penyal és un habitant d'aquests ambients.

A la garriga és on viu un major nombre d'ocells. Els més freqüents són la pàssera, la cadernera, el gafarró, el ferrerico, el vitrac, el busqueret d'abatzer, el menja mosques, el pinsà, el puput, la perdiu, el tudó i la tórtera, a més del xorrec o busqueret coa-llarga, espècie endèmica de les illes mediterrànies.

La importancia de La Trapa per a la conservació dels ocells ha estat reconeguda amb la seva declaració com a ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus). A més d'un lloc important per a la nidificació, és també, per la seva localització, un enclau fonamental per al descans de les aus migratòries. Per tots aquests motius, el GOB va promoure la seva declaració com a Refugi de Caça, en va ser el primer de Balears. La Trapa també es una Reserva Natural Eurel (xarxa europea de reserves d'iniciativa privada), una de les primeres de tot l'Estat.

Altres animals

Dels altres grups d'animals vertebrats hi són presents amfibis com el granot i el calàpet, rèptils com el dragó i la serp de garriga, i mamífers com el conill, l'eriçó, el ratolí de rostoll, la rata negra, el mart, el mostel i la geneta. Tots ells són animals difícils d'observar.

No passa el mateix amb les cabres orades, procedents de guardes domèstiques i esdevingudes silvestres, que són molt abundants. Si bé la població de cabres de la Serra suposa una part important de la dieta dels voltors, a La Trapa (i a molt d'altres llocs) les cabres són una greu amenaça per a la conservació de les comunitats vegetals i per a la recuperació de les zones cremades.    

        

 

 

 

 

 

 

 

Bibliografia: Guia de passeig de La Trapa
Fotografies: Kenshinja Koshinage Uraken